lunes, 27 de mayo de 2013

La contaminació


La contaminació és l'alteració de l'estat natural d'un mitjà a partir de la introducció d'un agent totalment aliè a aquest, causant inestabilitat, desordre o mal en un ecosistema, en un mitjà físic  o en un ésser  viu.

La contaminació ha anat incrementat en els últims anys i és un dels problemes més seriosos al què s'enfronta l'ésser humà.

A mesura que augmenta el poder de l'home sobre la naturalesa i apareixen noves necessitats, el medi ambient que l'envolta es deteriora cada vegada més. A més el progrés tecnològic, d'una banda i l'accelerat creixement demogràfic també produeixen l'alteració en el medi. Un altre factor es el fet que la societat poc a poc es va tornant més còmoda i tota la seva activitat i el seu mal ús dels recursos empitjoren el nostre voltant.

Cal protegir els recursos que tenim i conscienciar-nos  de l'important que és cuidar el nostre voltant amb la finalitat de protegir el planeta i la qualitat de vida de tots els essers que l’habiten.    

Laura Pizarro

domingo, 26 de mayo de 2013

Problemes medi-ambientals

Hola, sóc la Carolina

En aquesta entrada al bloc us vull parlar dels problemes medi-ambientals que patim dia a dia i no fem res per evitar-los. Cada dia milers de cotxes circulen emetent gasos tòxics que poc a poc van destruint el seu voltant. I això sense comptar amb els gasos de les fàbriques. Si ens fixem en coses més petites les trobem a casa amb els aerosols que fem servir dia a dia. Aquests porten un contingut que destrueix la capa d'ozó provocant que els raigs ultraviolats travessin aquesta capa i provoquin malalties com picors de pell o càncers. Per això penso que  els qui tenen poder en aquest món haurien de ser els primers en conscienciar-se del que estem provocant amb les nostres accions i intentar inculcar aquesta idea als demès mitjançant publicitat o emissions que parlin d'aquest problema, o fins i tot augmentant les mesures i estudis de com reduir aquest problema.

Si seguim igual que ara, d'aquí uns anys pogué ja no existim o si ho fem serà en unes condicions pèssimes a causa del que hem provocat nosaltres sols, sense ajuda de ningú. 

Gràcies.

La meva petjada ecològica

Hola, sóc la Carolina i en aquesta entrada us parlaré de la meva petjada ecològica.

Jo sóc una de les persones que pensava que amb les activitats quotidianes no contaminava res però el dia que vam fer un test a classe de CMC per saber la petjada ecològica de cadascú em vaig espantar. El resultat que vaig obtenir va ser que només jo com seguis així necessitaria dos mons per seguir vivint. 
Llavors a partir d'aquell vaig decidir reduir la meva petjada començant per casa vaig començar per estalviar llum lo més possible, el mateix  amb l'aigua. Quan ens rentem les dents o la cara mentre ens netegem tanquem l'aixeta per no malgastar l'aigua. Vaig trobar unes bosses de diferents colors simulant els contenidors i estan posades a la cuina per reciclar, quan algú es deixa les llums enceses els hi dic i les apago, si algú s'està dutxant i sento molta estona l'aigua també els aviso, a veure si poc a poc anem disminuint la nostra contaminació a casa. Al carrer cada vegada que hem d'anar algun lloc que no està massa lluny els hi dic que anem caminant i així reduïm la contaminació al carrer.
També estic intentant conscienciar als meus avis i tiets dient--lis que reciclin i estalviïn com nosaltres.  

Bé doncs, jo estic procurant reduir la meva contaminació i per a que veieu que no menteixo us deixo una foto dels meus contenidors propis dels quals us he parlat abans. I espero que vosaltres també reduïu la vostra petjada fent petits actes. 





Adéu!!


miércoles, 13 de marzo de 2013

La Clonació


Hola, sóc  la Carolina

En aquesta entrada os parlaré d'un tema molt polèmic aquests dies a classe, la clonació.
Durant les sessions de CMC hem estat parlant de diverses modificació i manipulacions genètiques entre les quals estava la clonació. Hem estat parlant del que és, els problemes o avantatges que comporta, i que passarà en un futur quan aquesta tècnica estigui més avançada. Des del meu punt de vista la clonació és un tema molt curiós ja que ens permet fer una copia exactament idèntica del que nosaltres volguem, dins dels seus límits.
Jo crec que en un futur tindrem clons de nosaltres mateixos, tan sols, per utilitzar-los en el cas que necessitem un donant per a qualsevol òrgan. Aquests clons de nosaltres mateixos, ens serviran en el cas que en calgui un trasplant d'algun òrgan o una transfusió, permetent realitzar-la sense haver d'esperar o amb la inquietud de que a l'hora del trasplant el nostre cos ho rebutgi. 
A classe, el debat està assegurat, ja que uns defensen que es una cosa antitètica i antimoral crear un ésser idèntic a nosaltres tan sols per que ens salvi la vida a canvi de la seva mort. Jo per la meva banda, crec que no és una cosa tan descabellada ja que si tu et fas un clon de tu mateix, ho fas amb el pensament de que en el cas que tu necessitis alguna cosa d'ell, l'agafaràs i ja està. Pot sonar una mica estrany i fins i tot, macabra, però si tu et fas un clon ho fas amb aquest pensament, crec jo.
El que no defenso es fer un clon d'una persona que ha mort de vella. En canvi, si es fa un clon d'una persona que ha mort de jove, per un accident o per una malaltia, no ho veig tan malament.

Doncs aquí os deixo el que penso sobre la clonació, si algú pensa el mateix o el contrari m'encantaria llegir les vostres opinions.

Adeu. 

miércoles, 20 de febrero de 2013

Els cavalls

En aquesta entrada parlaré sobre els cavalls, centrant-me en la seva reproducció.
Trobem, d'aquest mamífer, que és ungulat, de la família del èquids.
Són, majoritàriament, animals domèstics, tot i que existeixen cavalls salvatges. Els cavalls domèstics es comencen a ensinistrar amb sella o arnès a l'edat de dos o quatre anys. Són adults als 5 anys i viuen entre 25 i 30 anys.
Els cavalls utilitzen la seva velocitat per fugir dels depredadors, tenen un fort instint de lluita. Poden dormir drets o ajaguts, tant és.
Les femelles (eugues), porten la cria al ventre durant 11 mesos aproximadament, al final dels quals, neix la cria, anomenada poltre, que és capaç de mantenir-se dempeus i córrer poc desprès de néixer.
Els cavalls domèstics tenen dificultats en l'acoblament sexual, per això en certes ocasions és necessari que un home dirigeixi el membre del cavall a l'hora de fecundar la femella, els homes que fan això són anomenats apuntadors. Arriben a la maduresa sexual als 4 anys.
Amb això acabo la meva explicació sobre els cavalls i la seva reproducció.

Sóc la Raquel López Baldoví.

Els dinosaures

En l'entrada d'avui, us parlaré sobre els dinosaures.

Els dinosaures, durant 160 milions d'anys van ser els animals vertebrats que dominaven l'ecosistema terrestre. Avui en dia hi ha deu mil espècies de dinosaures, nomenats ocells.

Molts científics creuen que els dinosaures van desaparèixer, perquè un meteorit va xocar contra la Terra i va canviar el clima. Tot i que els dinosaures eren molt forts, no van poder superar aquesta catàstrofe i es van anar extingint.

Quan al 1860 es va descobrir l'aqueòpterix (similar al petit dinosaure carnívor Compsognathus) , que va ser insinuada com la relació entre els dinosaures i els ocells, deixant a part la presència de les empremtes fossilitzades de les plomes.

La majoria d'investigacions fetes sobre dinosaures, han concedit el suport de que els dinosaures eren animals actius amb un metabolisme elevat i sovint amb unes adaptacions per relacionar-se socialment.

Els dinosaures també han viscut en zones fredes, i vivien també sota hiverns molt freds.

Des de que es van trobar els primers fòssils a principis del segle XIX, els esquelets de dinosaures han esdevingut una atracció per als museus de tot arreu del món.

Espero que tingueu una petita idea, de què són els dinosaures i d'algunes característiques seves.

Sóc la Lydia.

viernes, 18 de enero de 2013

La salud

La salud és un estat de ben estar, d'equilibri en el teu cos i satisfacció, encara que un ser humà sap quin és l'estat en el que es troba, és a dir a nivell subjectiu o en el moment en que tens una enfermetat ja és un nivell objectiu de la salud. I el perfecte i continuat ajustament de l'home al seu ambient.

La salud no és només un estat físic, sinó també mental i social i no solament a la ausència de infeccions i enfermetats.

Alguns factors que poden condicionar la salud són el medi ambient, amb la contaminació física, química, biològica, social i cultural.
Un altre seria l'estil de vida de cada persona, les drogues, l'estrés, la violencia i el sedentarisme.

Per tenir una salud adecuada i sense cap problema hauries de tenir un control de la qualitat dels aliments, medicaments, medi laboral i un control ambiental també.

 Espero que amb això tingueu una petita idea sobre el tema de la salud.

Sóc la Lydia.